Aquests dies després de molts ,sense escoltarse les seves opinion, muts i calladets ens tenien preocupats, han sortit a la palestra la senyora Carme Chacón i el senyor Montilla . Han aconseguit una nova tanda de gent enfadada i posiblement allunyada, un pel mes... .
D´una tacada ,mes catalanets distants a les properes eleccions ,fins que no s´aclareixin entre ells,PSC i PSOE...
Flaco favor al senyor Navarro . Una fregada de mans del Partit Popular esperant anar a la repesca de votants despistats ....i possiblement un parell o dos més d´independentistes més x metro cuadrat.
El meu admirat periodista i amic Iu Forn ,molt habilment al diari Ara en fa referencia de les paraules d´ambos i també Pilar Rahola a La Vanguardia al senyor Montilla merescudament li dedica un article d´opinió molt adient.
LA
LLAMBREGADA
Carme Chacón, per fi, ha parlat
IU FORN
Ahir, mirant la portada d' El Mundo , vaig tenir una alegria. Carme Chacón
continua existint! Li confesso que patia des de feia mesos pensant: "On
carai deu ser aquesta dona?" Ara, però, ja estic més tranquil i relaxat i
és bon moment per fer-se unes innocents preguntetes sobre els seus últims
moviments.
1) Per què concedeix entrevistes
precisament ara? Coi, comencen els moviments interns al PSOE per petar-se
Rubalcaba i cal fer el que en bàsquet es diu agafar la posició. I més quan
l'aparell està preparant un successor que tindria el suport de part del
zapaterisme, sector "ombra mediàtica". 2) Per què un mitjà de Madrid?
L'aposta de futur de Carme Chacón és Madrid. Aspira a ser la candidata
socialista a presidenta del govern i és allà on ha de postular-se. 3) Per què
va anar també al programa d'Ana Rosa? Per dos motius. El primer és que la seva
campanya d'imatge busca el públic que mira aquest tipus de programes i la
segona és que necessitava col·locar el seu missatge (ja expressat a primera
hora a El Mundo en versió paper per al consum de les
tertúlies de ràdio) ara en format imatge per poder ser emès als informatius i
tenir versió audiovisual. 4) Com és que l'entrevista en versió paper l'ha
concedit precisament a El
Mundo , el diari més
anti-PSOE? Actualment El Mundo és més anti-Rubalcaba que anti-PSOE.
Uneixi-hi que l'alternativa era anar a El
País , però aquest diari és
del grup Prisa, enemic irreconciliable (fins que el negoci dicti el contrari)
del marit de Chacón, l'ideòleg de tot plegat.
Sobre el que ha dit, cap novetat.
Menjar dirigit al consum espanyol. Més incomprensible ha estat Montilla, que ha
afirmat: "El referèndum és la modalitat dels dictadors". Quin
referèndum? El de la Constitució? El de l'OTAN? El de la Diagonal de Barcelona?
Tan previsible una i tan desorientat l'altre. Deuen ser les ganes d'alguns de
no tenir futur i d'embrutar-se el passat.
Senyor Montilla, que què?
Ningú no sap per què serveix l'oficina, atès que no criden
Montilla ni per inaugurar 'Els pastorets'
Pilar
Rahola
· Entenc que la vida d'un polític
quan deixa el càrrec és dura. Ho defineixo com la "síndrome del cotxe
oficial", és a dir, la sensació de desorientació que alguns pateixen i que
es resumeix amb la frase que encapçala les seves converses: "quan jo era
ministre, conseller...". Si, a més, hom ha estat president de la Generalitat,
que en principi és el màxim càrrec al qual pot aspirar un català, encara deu
ser pitjor. I dic "en principi" perquè també és cert que alguns no
veuen la Generalitat com l'horitzó més honorable, sinó com un trampolí per
aspirar a despatxets de Madrid. Però amb tot és evident que si s'arriba a ser
Molt Honorable i el llegat que deixes s'assembla al que va deixar el senyor
Pich i Pon, aleshores la síndrome deu ser molt aguda. ¿És per això que el
senyor Montilla s'ha fet senador, perquè no sap a què dedicar el temps lliure?
Doncs ens surt cara la brometa, perquè a banda de fer la migdiada al Senat, ens
obliga a mantenir-li oberta l'oficina d'expresident al passeig de Gràcia, i
ningú no sap ni per què serveix, ni a què es dedica, atès que no el criden ni
per inaugurar Els pastorets. Tot això, essent rellevant, seria perdonable si no
es dediqués a donar lliçons als soferts catalans, la paciència dels quals deu
ser realment bíblica.
Dit altrament, seria molt demanar, senyor Montilla, que si vol parlar no ofengui més del compte? Ja no demano que tingui alguna cosa a dir quan parla, perquè aquesta petició pot resultar inabastable per a segons quins polítics, però, si més no, no menyspreï innecessàriament.
Què caram ha volgut dir quan ens ha etzibat la frase "Franco organitzava referèndums, és la fórmula preferida dels dictadors"? Ha volgut dir el que sembla? Està vostè intentant embrutir la voluntat democràtica d'una àmplia majoria de catalans amb la seva atzagaiada? I això ho diu algú que ha representat la màxima autoritat a Catalunya, que viu del diner públic i que ha menystingut la presidència anant-se'n de vacances al Senat? Perdoni però la seva expressió és bèstia i sobretot és brutalment injusta. No intentaré explicar-li el que és la democràcia, primer perquè pensava que no calia, i segon perquè si encara no ho ha entès ja no hi som a temps. Però sí que li diré que no intenti netejar la seva mala consciència embrutint la dels altres, perquè si vostè no recorda que hi va haver un temps, no gaire llunyà, en què els socialistes estaven a favor de l'autodeterminació, li haurem de recordar els altres. Miri, senyor Montilla, entenc que és molt difícil ser el que vostè és ara, una persona que va arribar al màxim honor d'un país i ningú no recorda què va fer. Però si no sap com omplir el temps, li podem donar idees. Ara, si us plau, no l'ompli menystenint la voluntat pacífica i democràtica de milions de catalans.
Perquè comparar el procés amb els referèndums de Franco és més que una ofensa. És una indecència
Dit altrament, seria molt demanar, senyor Montilla, que si vol parlar no ofengui més del compte? Ja no demano que tingui alguna cosa a dir quan parla, perquè aquesta petició pot resultar inabastable per a segons quins polítics, però, si més no, no menyspreï innecessàriament.
Què caram ha volgut dir quan ens ha etzibat la frase "Franco organitzava referèndums, és la fórmula preferida dels dictadors"? Ha volgut dir el que sembla? Està vostè intentant embrutir la voluntat democràtica d'una àmplia majoria de catalans amb la seva atzagaiada? I això ho diu algú que ha representat la màxima autoritat a Catalunya, que viu del diner públic i que ha menystingut la presidència anant-se'n de vacances al Senat? Perdoni però la seva expressió és bèstia i sobretot és brutalment injusta. No intentaré explicar-li el que és la democràcia, primer perquè pensava que no calia, i segon perquè si encara no ho ha entès ja no hi som a temps. Però sí que li diré que no intenti netejar la seva mala consciència embrutint la dels altres, perquè si vostè no recorda que hi va haver un temps, no gaire llunyà, en què els socialistes estaven a favor de l'autodeterminació, li haurem de recordar els altres. Miri, senyor Montilla, entenc que és molt difícil ser el que vostè és ara, una persona que va arribar al màxim honor d'un país i ningú no recorda què va fer. Però si no sap com omplir el temps, li podem donar idees. Ara, si us plau, no l'ompli menystenint la voluntat pacífica i democràtica de milions de catalans.
Perquè comparar el procés amb els referèndums de Franco és més que una ofensa. És una indecència
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario