Esperant el dia 31 de desembre !

Clikeu imatge i llegiu...

El Voluntariat per la llengua organitza un cine – fòrum amb el film Pa negre

Està organitzada pel Servei Català del Normalització Lingüística del Garraf

El Consorci de Normalització Lingüística del Garraf ha organitzat una trobada a Cubelles. Serà el dijous dia 15 de desembre a dos quarts de set de la tarda al Centre Social. Els participants assistiran a una projecció de la pel·lícula Pa negre i podran conversar durant una hora en català sobre el film.

Totes les persones que assisteixin a la sessió de Pa negre participaran d'una xerrada-col·loqui on debatran sobre aquesta pel·lícula escrita i dirigida per Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor. El Servei Català del Garraf organitza la trobada en col·laboració amb l'Ajuntament de Cubelles i està oberta tant a les persones que ja participen del programa de voluntariat per la llengua i a totes aquelles que el vulguin conèixer de primera mà. 

Font : http://www.cubelles.cat/

Ajuda’ns a fer-ho possible, " fes del teu regal, el seu Nadal ".
Tots els divendres al nostre local de 18'00 a 20'00h , al carrer Víctor Balaguer nº 20, recollida de joguines perquè cap nen/a Cubellenc es quedi sense regal aquest Nadal.
Gràcies a tots !!

BONES FESTES !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Diumenge,18 desembre 2011
a les set de la tarda ,a l´esglesia de Santa Maria de Cubelles

CONCERT DE NADAL

a carrèc de la CORAL ESTEL de Sants (Barcelona) i del COR L´ESPIGA

Durant el concert de Nadal,a l´entrada es podrá col-laborar,de foma voluntaria ,amb la marató de TV3

Homenatge a l’escriptora i periodista Montserrat Roig

Escrito por Esther Molas Miércoles, 30 de Noviembre de 2011

La sala d'exposicions de la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes de Catalunya acull actualment una exposició d’homenatge a Montserrat Roig amb una selecció de fotografies fetes per Pilar Aymerich, fotògrafa i amiga de Roig.

La mostra es va inaugurar amb motiu del 20è aniversari de la mort de l’autora d’El temps de les cireres amb presència d’amics i amigues com l’actor Joan Majó o la cantant Marina Rossell. L’acte va ser un doble homenatge, ja que l’exposició va servir de marc per presentar a la sala d’actes del Col·legi l’obra Diari d’uns anys (1975-1981) editat per Acontravent, una antologia d’articles, alguns d’inèdits, de l’autora del magne Els catalans als camps nazis. La presentació del llibre va anar a càrrec de Pau Vinyes, nebot de Roig, qui va comentar que l’obra recull articles de la periodista publicats a la Guía del ocio, El Mundo Diario, Avui i articles inèdits entre l’any 1965 i 1981. Vinyes va dir que la idea del llibre va ser de Quim Torra, editor d’Acontravent quan va investigar en el fons Montserrat Roig de l’Arxiu Nacional de Catalunya trobant els articles inèdits.

mes a http://www.laindependent.cat/

Arriba la 3a Fira de Nadal, al nucli antic
El nucli antic de Cubelles acollirà, el proper 10 de desembre, la 3a edició de la Fira de Nadal. Es tracta d’una activitat que durarà tot el dia, de 10 a 20h., i que té la voluntat de dinamitzar el teixit comercial del municipi amb diverses paradetes de productes relacionats amb el Nadal, com poden ser les garlandes, les figures de pessebre, els arbres de Nadal o els productes d’artesania i d’alimentació nadalencs.

mes a http://www.cubelles.org/

M. Trives/Atalaia

Tímidament a Cubelles i com a tot arreu entrem a la proximitat de les festes de Nadal. Els carrers poc il·luminats de Cubelles de per si al hivern,mostren un pel de foscor i de nou disposem d´ unes llumetes nadalenques de colors un pel esvaïts pel pas del temps penjades de façana a façana. Un pel kitsch, i que contrasta amb un encertat cert toc personal de cadascuna de les botigues ,de comerços i aparadors amb ganes de acaparar al vianant i engrescar a comprar les novetats nadalenques .
Botigues de roba, queviures,pastisseries,forns,jardineries,perruqueries,centres de estètica personal i canina, carnisseries,supers, peixateries ,venda de cigarretes,puros ,loteria per temptar la sort ,botigues de fruites i verdures a dojo,ferreteries,papereries,petits bars i llocs on fer un veure o prendre una bona tassa de cafè,unes croquetes o braves acompanyades d´una copa de cava i fer una certa tertúlia entre amics. Fins i tot la rectoria i la torre de l’església es plena de llum i una fira de Nadal es en portes ,on el caganer segur !hi serà present. Aquest any ,futbolistes,politics Shakiras i els clàssics causen furor a les paradetes de la Catedral ,potser arriben aquí !
No cal agafar el cotxe ,anar a peu es un plaer mentrestant un lleuger fred d’hivern refresca i es bo per la pell ,això diuen.... Us recomanem, comprar al mateix entorn on es viu,conèixer productes i venedors i un cert toc personal de cadascun dels comerços acompanyants d’un caliu personal que transmet la proximitat. No us decebrà !

Foto/Imatge Aparador/Botiga Deco/KikoFont

Foto/Fira de Nadal/Arxiu Diari de Cubelles

Dissabte a la Rectoria inaugurada una exposició de les Puntaires Cubellenques ,mocadors,treballs de puntes de coixí i d’artesania  a la sala de la Rectoria. i de pas una petita guarderia infantil que sorprèn i que mereix un reconeixement important per la feina extremada i el efecte aconseguit que confon en un primer moment amb una realitat que no es tal . Aneu a veure ,us sorprendrà !  Teniu tota la setmana !

Taller de  LILA / Casal de les Arts

GRUP DE TEATRE CASAL DE CULTURA CUBELLES

“  MARAGALL  100  ANYS  “

Dissabte  10   desembre  2011  a  les  8  de la  tarda

Dani Fonoll Salvador Estalella
Angie Raspall Pilar Mallofré

Guió de Marta Pin

direcció Josep Lluís Villanueva

Barreja’t amb mi’ en directe l’1 de desembre al CSIDE
Notícies - Cooperació
28/11/2011
El programa de Ràdio Cubelles serà un especial en col·laboració amb La Marató de TV3
L’espai Barreja’t amb mi de Ràdio Cubelles que produeix l’entitat Por derecho propio surt dels estudis de l’emissora per fer un programa especial per a La Marató de TV3 dijous 1 de desembre. Els continguts giraran al voltant del tema d’enguany, transplantaments d’òrgans i teixits, i es realitzaran activitats per recaptar fons per a aquesta causa, com ara sortejos i la col·locació d’una guardiola solidària.

El programa s’emetrà en directe a la sala d’exposicions del CSIDE a partir de les 18:30h. i també podrà seguir-se a través del 107.5FM i http://www.radiocubelles.cat/
www.radiocubelles.cat.

Diumenge 3 desembre a les set de la tarda   CENTRE SOCIAL DE CUBELLES

Yo antes era más joven

Yo antes era más joven. Tengo fotografías y ex-amantes que pueden confirmarlo. Igual de feo que ahora, igual de atolondrado, pero mucho más joven (creo recordar que incluso llegué a tener veinte años). LLevaba el pelo largo y estaba más delgado. Me lo advirtieron, claro: te irán saliendo arrugas, te irás quedando calvo. El cuerpo será entonces como un paisaje árido, la sombra de la muerte se hará más cotidiana. LLuvia fresca de abril, amanecer de mayo, sueño en la primavera desde este último aliento que le queda al verano. He derrochado el tiempo de una manera impúdica. Pensaba que la vida pasaba más despacio.

Ricard Desola Mediavilla

http://www.eldebat.cat/cat/notices


Mariano al País dels Barrufets

Xavier Grau. Periodista.

Si fos aquest el país dels barrufets don Mariano Rajoy seria el gran Barrufet. Per dues raons principals i per una curiositat de la història. Les raons: per com ha mantingut sense remullar la seva cuidada barba blanca i per com ha blavejat el mapa polític peninsular carregant-se d’una tacada un vell axioma –aquí la curiositat- que defineix la majoria absoluta com el resultat per aquell partit que genera major il·lusió, major confiança i major garantia de futur per l’electoral sumant programa, campanya i lideratge. I no és poca cosa. Tot això en una sola nit. I de passada ha aconseguir que Alfredo Pérez Rubalcaba hagi acabat sent el polític més semblant al nou Gargamel i convertir Felipe González en el seu gat Azrael.

Aquest és el resultat dels temps confusos de tecnocràcia, crisi econòmica i guerra de valors. I per si fos poc el PP s’alça amb la victòria utilitzant el sagrat lema del canvi que va consagrar Alfonso Guerra, que sembla que la història segueix estant per fer ironies. Per quan arribi el pitjor de tot plegat que ningú s’enganyi.

José Luis Rodríguez Zapatero ha comés només dos errors. El primer ha estar fiar la seva sort a la poció del talante i les bones maneres esperant de Mariano Rajoy l’atac de devoció pel diàleg i la moderació que exhibeix des del primer minut que ha conegut la responsabilitat que li cau a sobre. Don Mariano, que s’ha passat dues legislatures enfontent-se’n del perfil bambi de Zapatero apareix ara al balcó de Génova demanant que deixem que els nens s’acostin a ell i que no ens entri als d’esquerres el pànic per l’hegemonia extrema de la dreta a Espanya.

Això demana Rajoy a la militància socialista a la qual el seu fidel escuder González Pons ha colpejat reiteradament. I això demana a Catalunya on ha estat incapaç de votar a favor d’una cosa tan bàsica com la defensa de la llengua catalana, recursos contra l’Estatut al marge.

El segon error de Zapatero ha estat no plantar-se, en el seu dia, potser com li demanava el cos, davant la pressió dels mercats, dels especuladors, dels analistes del deute sobirà i davant l’estranya parella Merkel-Sarkozy. Zapatero va dur els seu govern a lluitar en aquesta guerra de valors que ens asfixia a l’únic camp de batalla de l’economia despietada. I així varem descuidar la defensa de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat que viuen sota amenaça i necessiten combat i lluita contundent. El bo de Zapatero va oblidar que els mercats no entenen de talantes.

La prima diferencial, el deute sobirà, el ràting i el margin call mai han format part de la vida quotidiana d’aquest país curiós que a la desesperada ara fia la seva sort a un Mariano Rajoy que ha amagat el seu programa, que ha fet campanya sense fer campanya i que ara admet que respecta Zapatero i Rubalcaba.

La nova Espanya blava que democràticament ha dipositat la seva confiança en el PP de don Mariano segueix estant en el punt de mira dels mercats. I no deixarà d’estar-ho fins que deixem de col·locar l’economia al centre de les nostre pregàries. Als mercats se’ls combat amb més política, amb més cultura, amb més reivindicació dels valors en defensa del més dèbil i amb la seva mateixa desvergonya.

¿Com li explico jo al meu llaurador negre que els diners dels ciutadans que han evitat la fallida dels grans bancs i dels seus directius ara s’utilitzen per canviar governs i governants escollits democràticament? Millor me l’emporto a córrer al parc.

Tal vegada aquest hagi estat el tercer error de Zapatero: mostrar-se tan educat amb Merkel, Sarkozy i Obama atenent les seves trucades. Ja saben que a mi França ni tocar-la però en aquest cas potser hauria estat més adequat enviar-li uns peücs a Sarkozy i proposar-li a Merkel i Obama un cap de setmana, un suposar, a Begur, a la Costa Brava, perquè vegin que hi ha altres vides més enllà de Mallorca i de Marbella. En paraules de Josep Pla: “Les gràcies de Fornells, a l’hivern i a l’estiu, ¿qui podria cantar-les?”

Per anem al que anàvem. Li hem donat el govern amb la confiança absoluta a un nou líder que acaba de proclamar que no sap quants aturats tindrà Espanya d’aquí a un any però que es compromet a treballar com Déu mana.

Potser el gran Barrufet sap que al país dels barrufets no existeix l’atur. Però ¿qui sap quin és el déu dels barrufets? Ves a saber. I per si un cas, que aquest mateix déu ens agafi a tots confessats perquè veient com va la cosa, don Mariano igual li etziba a la Merkel allò de Kafka: “Aquest matí els alemanys han envaït Polònia; a la tarda he anat a la piscina”

LILA CASAL DE LES ARTS INFORMACIÓ

III CONCURS DE POESIA  DOLORS THOMAS –

Les Bases del concurs són les següents:

1.Els treballs es poden presentar en català o en castellà. La temàtica serà lliure .

2.Els poemes han de ser originals i inèdits,amb una extensió mínima de 40 versos i màxima de 80.

3.Els originals, s’han de presentar per triplicat a doble espai i fer constar a la coberta, a més el títol corresponent, el nom del premi a que es presenta,en aquest cas Dolors Thomas

4. També heu d’adjuntar la plica amb nom, cognom, l’adreça, telèfon de contacte i la fotocòpia D.N.I. de l’autor o l’autora del poema en un sobre apart tancat inclòs al mateix .

Enviar els originals a l Associació Dones La Fita

Hotel d'Entitats de Cubelles  c/ Joan Roig i Piera 3-5 Cubelles 08880 

Podeu deixar a la bústia de la mateixa associació  en el citat Hotel d´entitats tots els dies de 9h a 14h i de 16h a 21h

5. La data límit d’acceptació serà el dia 15 de febrer  de 2012 i el lliurament es donarà dissabte 17 de març de 2012 a les set de la tarda ,a la sala de la Rectoria de Santa Maria de Cubelles 

6. El premi lliurat es de 300 euros al guanyador

o guanyadora.

7. El jurat constituït decidirà el guanyador o guanyadora. També una o dues  mencions especials  a un primer i segon finalista.,aquest punt es pot ampliar o no,dependrà de la participació i qualitat treballs

8. La presentació dels originals comporta l’acceptació integra d’aquestes bases.

9. Transcorregut un termini màxim d'un mes, es procedirà a la destrucció dels originals no reclamats

Associació Dones La Fita de Cubelles

e-mail lafitacubelles@gmail.com

telèfon 620604479

j

No sempre assisteixes a una inauguració d´una exposició en que et sorprèn i et deixa francament motivat. Aquesta impressió va sacsejar a tots els presents a la sala de Lila Casal de les Arts divendres a la tarda. Una obra que no té res a envejar a la de molts dibuixants plàstics ja arrelats i reconeguts on es mostrava un autor desconegut fins a dia d´avui pro que preveu  auguris de futurs èxits i de reconeixements d´aquí a poc.

En blanc i negre ,en color imatges molt treballades amb una sensibilitat extrema .

A partir d´ara podem dir que Oriol Millán Blanch disposa d´un ingeni propi i esperem de nou retrobar una nova exposició de la que gaudirem com aquesta .Sort i a la propera...

imatge/Albert Soler

Les entitats de Dones a Cubelles,La Fita,La Mar,Por Derecho Propio i Dones amb Iniciativa convoquen a rebutjar la viòlencia de gènere al acta que tindrá lloc el 25 de novembre a les vuit de la tarda a la plaça Balmes (al costat de Lila Casal de les Arts ).Us esperem a tots i totes.
Llegirem el Manifest ENTRE NOSALTRES

 

Divendres 11 de novembre de 9 a 12 de la nit, a Vilanova i La Geltrú, dins els actes de La Fira, es portarà terme el 1r Shopping Night.

Durant aquest horari, els comerços tindran obert i per plaçes i carrers es faran tot un seguit de concerts, actuacions i activitats.

L'Entresol actuarà al carrer Caputxins, davant de Casa Andreu (establiment de discos i música), a partir de 2/4 de 10 del vespre.

Us hi esperem......

De nou un article de Xavier Grau a on ingeni i un cert  savoir faire  periodístic es fa evident en aquest article publicat a Diari de Cubelles i Atalaia de Cubelles

¡ Opinió/

EL QUE IMPORTA DE GRÈCIA ÉS LA IAIA DEL IOUGURT

Xavier Grau
Periodista

Després dels blavosos anuncis de iogurt, el millor que ha arribar des de Grècia en els darrers dies és la imprevista crida al referèndum anunciada per Papandreu. Si els gurus amagats de les agències de qualificació s’han literalment acollonit només de pensar que el poble grec prenia la paraula potser és que la idea és bona. Tan se val que ara l’anul·lin. Fixin-se com respon amb urgència el ministre grec d’Economia: “el país ha de tenir un govern estable, un sistema bancari fora de perill i Grècia s’ha de moure el més aviat possible amb resultats clars per percebre el sisè tram de crèdit del primer rescat quantificat en 8.000 milions d’euros”.

Fins aquí perfecte, excepció feta que això requereix que la ciutadania mutis i a la gàbia. Després de la feina de centenars d’agents, secretaris i subsecretaris, experts i consultors, economistes a sou, directors generals i ministres ara és difícil encaixar que dues lletres d’un referèndum, Si o No, ho engeguin tot a dida.

Ho deixa escrit Nacho Corredor: “De nou s’ha fet evident que no hi ha marge de decisió per la ciutadania; el típic “tot per al poble però sense el poble”.

¿Què haurien votat els grecs? ¿I les gregues? ¿Haurien dit tots plegats sí? ¿S’haurien decantat pel no? ¿Algú sap quina era la pregunta?

Darrera l’anunci del primer ministre grec –llicenciat en sociologia, compte!- hi deu haver milers de càlculs polítics, personals, de partit i de govern. Però en democràcia, fer una crida tan contundent a la participació ciutadana no ens hauria d’espantar. Reclamem-ho. ¿Quin problema hi deu haver en que la iaia del iogurt s’alci guerrera a peu d’urna per dir què pensa d’Europa, de l’euro, dels mercats, del deute sobirà, de l’efeemei i del becee?

És igual què diguin demà els mercats, què es murmuri davant les màquines de cafè de Moody’s, Fitch Rating o Standard & Poor’s –que deuen ser els portaveus dels srs. Mercats: hola què tal, encantat!). Poc importa què pensa Angela Merkel segons abans d’agafar el son o què li murmura Sarkozy a la seva filleta entre cimera i cimera abans de la debacle mundial. Berlusconi sí sabem en què pensa.

El desafiament de Papandreu ha deixat en una brometa el Halloween de Wall Street: estem enmig d’un crisi econòmica i d’una guerra de valors com a comunitat global excitada amb el feisbuc i verborrèica amb tuiter.

Tant se val. El segle XXI és el segle de la ciutadania i de la participació, i per sort també més enllà del feis i del tuiter. S’equivoca qui pretengui governar des del cim de Berlín, des de l’àtic de Nova York o des del Wold Financial Center de Shanghai (que el nom sol ja acollona!).

Els grecs no votaran. I nosaltres tampoc, al marge, que consti, de l’elecció el 20-N del proper encarregat de planta –Toni Batllori dixit!- i que espero que sigui Rubalcaba. Té pinta de poder-nos mantenir més curiosa la paradeta i fins i tot la vitrina dels refrigerats per guardar-hi el iogurt grec o de La Fageda en el nostre cas.

El debat grec ha confirmat que la por del poder a escoltar la veu de la ciutadania és l’eina d’avançar cap al futur construint noves relacions de gestió de la informació, la participació i del poder. I a veure què fem amb brokers, traders, comissionistes i qualificadors de deute sobirà que estan encantats mirant les seves pantalletes i pensant quina més fer-ne per seguir jugant amb la vida i la hisenda de milions i milions de ciutadans al món.

Després del miratge del referèndum grec aquests ho tenen més fotut a la llarga. Tothom sap que la primera vegada és la que més costa, o la que succeeix de manera atzarosa. Casualitat o no, Papandreu revestit de la mítica Pandora ha estat de nou per uns dies el posseïdor del foc i de tots els mals que més temen de Wall Street en avall.

No cal patir més del necessari. Sent optimista de mena, convençut que la humanitat porta decennis avançant malgrat el fre de la foscor i que així li va anar a Prometeu, Grècia ha obert el camí pel proper referèndum que hem de reclamar: el compliment imperatiu dels Objectius del Mil.lenni pactats a l’ONU pel 2015. Aquesta és la mare dels ous: treballem per assegurar la transformació del món o seguim esperant que ens canvïi sol? Mentre, el que importa per ara és la veu de la iaia del iogurt, que ja va sentenciar:

XRONIA KAI XRONIA MAS PERNA TA ARXEIA MAS
Anys rera any es van dur les nostres antiguitats

META MAS PIRA KAI ETSI I OLIMPIATAS MAS
després també van venir a endur-se les nostres olimpíades

TORA THELOUN NA PAROUN TO GIAURTI MAS !!!!
i ara es volen emportar el nostre iogurt

Resumint: cronia cai cronia. En traducció lliure: “té collons la cosa!

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ "REVOLUCIÓ ANIMAL"
divendres, 11 / novembre at 19:00 a Lila, Casal de les Arts

Opinió/

Xavier Grau
Periodista

L’ÚLTIM OCTUBRE DE MIQUEL PAIROLÍ

A punt de situar-se entre els millors escriptors catalans de la segona meitat del XX, Miquel Pairolí va morir el 6 de juliol de 2011 i va marxar pendent d’explicar-me, encara, perquè la protagonista de El camp de l’Ombra condueix un Lancia Delta. I el que és pitjor, aquest estiu, Miquel, no vas poder rellegir de nou Lighea de Lampedusa.

Al Garraf, Miquel, els últims raig de sol porten encara calor i claror, molta claror, sobretot claror. És l’octubre més calorós de les últimes dècades al Penedès i el mes amb millor clima al teu Empordà des del 1954, l’any mateix que va ser construïda la vostra casa a Quart i l’any que Joan Vinyoli s’instal.là a can Pallí de Begur. Aquest triangle de costa preferit: Palafrugell, Palamós i Begur llueix esplèndid. Tot ben lluny del teu Octubre que “va començar amb una fredorada”. I això que l’estiu va arribar malament, de pena. Del juliol, ni te’n parlo. I nosaltres fent riure, això sí, cruspint-nos uns bocates de pernil a peu de rierol a les portes de Quart. Semblaríem uns irreverents, això sí, si no fos per la íntima sensació d’afecte i estimació que va dur-nos fins allà pel teu enterrament. A mi, -i cito en el teu discret nomenclàtor- a la M.C. i a l’E.S. Va venir fins i tot la C.S, al primer funeral conjunt que recordo a no ser que el traspassat fos de la família. A l’igual. I compte, hi assistí el conseller Mascarell, home sensible i de cultura fina, i l’alcalde de Girona, periodista també. En aquest sentit, tu, un funeral de primera a major glòria de la nissaga de la teva Cera. I a tots ens va quedar clar, com vas deixar dit i deixar dir, que “per raons òbvies” tu hi series només de cos present.

La solidesa de l’obra de Miquel Pairolí, la capacitat narrativa i la precisió en la descripció d’ambients i sensacions no pot passar desapercebuda en aquest país petit i sempre emprenyat. Per l’escàs artifici formal del seu relat i, malgrat això, la seva exuberància. Un estil contingut però florit, a la vegada ferm i sinuós, com l’escorça de l’alzina surera. La teva alzina, Miquel, la que persevera. Com tu, Miquel, segons va definir Pla els homes de la teva terra: “endevinen el temps, miren el cel, espien la mar, senten el vent al clatell, veuen un peix, polsen una vela, segueixen un núvol, ensumen un rastre, fan pronòstics raonats i prudents, tenen el paladar fi i tot ho volen fresc. Tenen enginy a la mà, els sentits desperts, senten créixer l’herba, dormen amb un ull obert. No hi ha una altra cultura que aquesta en aquest món, la resta és dolor, neguit i cendra”. Tens raó Miquel, carpe diem.

Pairolí: articulista a L’escaire del diari El Punt i a l’Avui, cap d’opinió al liquidat Diari de Barcelona desaparegut malgrat la seva “esperança irracional” en la supervivència, guionista del Literal de TVE, biògraf de Joan Oró, autor d’assaig, estudis literaris i teatre... premi Crítica Serra d’Or 2011 pel dietari Octubre. I el més important, en paraules de Lluís Muntada, “mantenia inexpugnable el seu cercle íntim i prodigava una amistat noble”. Gràcies Miquel: “Per a en Xavier, que s’ha llegit aquest llibre amb més afecte que no pas jo”.

La narrativa de Miquel Pairolí és sensual i crua, precisa, continguda i vital a l’hora. Un cant a la vida i un pols a la mort des de l’exacte punt de la serenor personal i creativa que Vinyoli situa en un punt exacte:

“Tot giravolta com en un parc d’atraccions,

Però tu i jo vivim al botó de la roda,

On és imperceptible el moviment”

En Miquel deixa feta una gran literatura. Construïda amb elements senzills i propers però aprofundint en els grans temes de la creació. El sentit de la mort i de la vida: l’ implacable piconadora del pas del temps, la renúncia indefugible als grans plaers de les vida que la vida mateixa ens va prenent.

I ho ha fet amb les mateixes eines rebudes de l’herència intel.lectual i genètica que ell reivindica de la gent del camp, dels pagesos de l’entorn de l’Onyar. Amb precisió, paciència i coneixement d’allò que porta entre mans bé sigui el tràmec corcat del pare i de l’avi, bé sigui l’última entrada del proper dietari tot just encetat: No ha estat un somni, no.

Poc amant del gregarisme i dels saraus, algú hauria de reivindicar per a ell la Creu de Sant Jordi –“per raons òbvies”- a títol pòstum. O no. Millor que li dediquem un mirador des d’on es vegi el que en Miquel veia i puguem aprendre a pensar i a ser com ell pensava i era. I sobretot, que hi hagi el seu banc preferit i que s’hi albiri, no fotem!, una magnífica panoràmica del perfil de les Gavarres en caure el sol. O una bonica plaça a Girona, què collons!!

Xavier Grau

Periodista

Amb el suport de l’Ajuntament de Vilanova i de la Confraria de Pescadors , el Club Esportiu Vilanova organitza el proper diumenge 23 d’octubre a les 7 de la tarda a la Sala Pòsit, un concert solidari de música  per a recollir fons pels projectes de cooperació que el Club dur a terme.

Per mitjà del projecte SPORT AID, el Club realitza accions solidàries tant a Vilanova com a altres països, com  Guatemala i Guinea Equatorial.

Sport Aid, es un projecte solidari de suport als nens i nens d’aquests països en els àmbits de la salut, la alimentació, la prevenció de la sida, la formació , etc, dels propis infants i també dels seus entorns familiars.

El Concert , és un acte complementari de la Cursa Popular i comptarà amb l’actuació de TON DALMAU, CORRANDES ANIMACIÓ, CASUALS, LES NINES RUSSES, ANGEE, i L’ENTRESOL.

El preu de l’entrada per a col·laborar en els projectes de cooperació es de 7 € pel públic en general i de 5 € pels inscrits a la Cursa Popular.

                

Us convidem a participar i a gaudir del Concert solidari

LILA CASAL DE LES ARTS

Colom 4 Cubelles

A Lila Casal de les Arts novament un exposició. Aquesta vegada  a càrrec de Vilgil Serna . Ferro forjat ,formes treballades amb ingeni . A l´inauguració Les Gitanes de Cubelles van omplir la plaça. 
Carrer Colom 4,Cubelles 

Aquest proper dijous dia 20 d'octubre a les 20h celebrarem el Festival Internacional d'Art Costa Barcelona a l'Església de Cubelles, comptarem amb les actuacions de diversos artistes de reconeixement internacional i d'alt nivell com els professors de l'escola de música Rastropovich de Rússia, comptarem amb la presència del Gran Cònsol de Rússia així com també amb el representant del Ministeri de Cultura Rus i altres autoritats. Hi hauran actuacions de ball, cant i instruments i tindrà una durada de dues hores aprox.

És un acte que organitza la Federació Catalana d'Oci Professional

Imatges/Maribel Balboa/Ronald Taylor

 

I TROBADA DE DONES ...AMB AURORA GARCIA

Gracies a tots els amics ,amigues ,alguns d´ells i elles representants d’entitats, presents al acta de reconeixement a la nostra companya Aurora Garcia .

El grup de teatre Casal de Cultura va ser-hi .Poemes amb les veus de Pilar Mallofré , Angie Raspall,Montse Antó ,Salvador Estalella i de Josep Lluis Villanueva actual director del grup van aconseguir arribar molt endins amb la lectura dels poemes interpretats.

Gracies

Associació Dones de Cubelles La Fita

foto/Kiko Font / 2011

L’ESTIU EN 184 QUILÒMETRES QUADRATS

En definitiva tu i jo sabem, benvolgut lector, o lectora, que de l’estiu només se’n parla quan de joves s’envien cartes d’amor a les novies més antigues. O quan ens toca tancar el darrer cicle de comentaris estivals i sembla que si no parlem directament de l’estiu som gairebé insensibles al pas del temps. ¿Creieu que passa el mateix als Pirineus? ¿O allà tenen la mateixa fixació amb el desembre o el gener?

En aquest sentit els que millor ho viuen al Garraf son els veïns de les Roquetes amb aquesta mena d’original idea de celebrar el “carnaval” al juliol, Rua Summer en diuen. Que competint amb la llegenda carnavalesca de Vilanova i Sitges és d’una audàcia enorme i et permet a més disfressar-te de carioca, aborigen o flauta travessera sense passar el fred que toca en ple febrer o març. I si vas vestit d’ós, pantera rosa o extraterrestre amb la cara verda saps que et queda ve la foto de la rua però també saps que després a l’envelat...

Però tornem a l’estiu, que és on som. L’altre dia la companya -amb el seu permís- de pàgines d’opinió al DIARI DE VILANOVA, Teresa Costa-Gramunt ens deixava escrita una imatge evocadora de l’estiu... no com estació de l’any sinó com a espai mental i personal: "A la vida a vegades només hi ha un estiu, el que ens va enamorar”.

Amors a banda, que en això cadascú posa i treu el que vol, pot o li deixen, l’estiu al Garraf és estiu de sol, de platja i de mar. D’un mar que apareix de cop i volta, cap a finals de juny, i es revela com a blavíssim camí de ruptura i de somni, d’inici d’una temporada nova i plena. ¿Que retrobem la infantesa, que reapostem per un futur millor? En definitiva s’apareix de bell nou aquest mar blau i extens, falsament suau i tendre. Molt capaç d’acostar-nos a la cantonada de la tragèdia si percep que li perdem el respecte ni que sigui per un moment.

Quatre dels nostres municipis del Garraf defineixen els seus límits físics i d’anhels a tocar de la saladeta aigua del Mediterrani –que sí, que Sant Pere de Ribes té també una brevíssima sortida al mar, però la té-. I el port de Vilanova, que al segle XVIII va ser la porta oberta dels vins penedesencs al món tot i la precarietat de les instal·lacions d’aleshores es manté com a recer de la futura comarca que volem que sigui i que no acabem de parir ni amb aquella fantàstica idea del Vilanova i la Geltrú: Riba, Nus i Porta: riba i port mig de la Mediterrània, nus i lligam entre Barcelona i Tarragona i porta i camí d’accés cap a l’extensa Catalunya interior.

L’estiu arriba amb Sant Joan i marxa, a Cubelles i a Sitges, amb la festa de la verema. A la Blanca Subur, cinquantè aniversari. A Cubelles, vint-i-quatre edicions enguany d’una festa que alguns varem impulsar quan pocs hi creien i que ara reviu amb la passió dels nous devots que segur li donen nous impulsos. Però el mèrit, com aquell qui diu, està en les fundadores per a les quals l’any vinent, vint-i-cinquè aniversari, caldrà tenir per elles el reconeixement adient. No fallem!!

Però anem a pams que l’estiu és el que ens ocupa. I l’estiu és mar, i ones que remullen la riba del Garraf, i les ribes són sorra fetes de record i de memòria. I com diu des de Vilanova Pere Tapias:

                                    “La mar són corsaris,
                                       tresors imaginaris
                                       canons, calaveres
                                       illes, palmeres
                                       alcohols i xivarris”

Les roques de l’espigó aturen l’embat dels corrents, que són també notícies salades d’ultramar. De passatges oblidats que les onades ens retornen per recordar-nos com canta Cesk Freixas, el de Riudebitlles

               “Tornarem a posar els peus damunt la sorra,

                                      I escriurem que no ens prendran mai més la vida,

                                  que donem veu a les veles  quan cantem rumbes al port”

L’estiu, el nostre estiu, és el del mar que porta color de sal i de sol que pica fort. El del patinaire que envernissa les bancades o potser el del mariner que canvia l’ormeig. El de tots i el de ningú.

És a l’estiu quan més mirem el mar. És com una immensa caixa blava que guarda joies, tragèdies i records i alguna carta d’amor. I algunes llàgrimes. El mar és l’escenari del mariner que cuida la barca per hivernar-la, de la noia que guarda la xarxa de vòlei i del cambrer que retira la darrera copa del darrer vermut. A reveure, senyor! Bon hivern i fins l’any que ve!! Perque en definitiva és per aquestes platges i aquest mar del Garraf, per aquests poc més de 184 quilòmetres quadrats de terra catalana on garrics, llentiscles, i margallons saluden cada dia les onades eternes del pont de mar blava de Martí i Pol que un se sent com diuen els Antònia Font:

                                               “I és que estic de puta mare
                                                d'ençà que és en s'estiu,
                                                gairebé no recordava
                                                el que és viure tranquil”

Xavier Grau i Roig

Periodista

Nuevo horario, nuevo formato, nuev@s secciones..!!!

Los jueves de 19 a 20 hs (hora española) en directo!

Las de siempre: Gloria Clavero y Luz Cassino te esperamos para compartir un universo de ideas y sentimientos...

Las novedades: un interesante grupo de mujeres y hombres de diferentes sitios del mundo será parte con secciones especiales...

Podrás participar in situ a través de nuestras cuentas de facebook y twitter

 

http://facebook.com/mezclateconmigo

http://twitter.com/#!/MezclateConmigo

foto/arxiucubelles.blogspot.
RUTA ¨LES MASIES DE CUBELLES¨

Concentració a les 10 del matí a la Plaça del Mercat.(Durada tres i quatre hores)

Ruta a peu

Can Granell,Les Hortes,Cal Baró,el Molí de la Palma,el Molí Nou.el Molí del Salze i a Rocacrespa s´oferirá un refrigeri.Dificultat baixa.

foto/M.Trives/arxiu Diari de Cubelles

Divendres 23 setembre

Exposició fotogràfica ¨EL PATRIMONI DE CUBELLES¨

INAUGURACIÓ a les 19h

Manel Atserà torna un altre vegada a la Lila Casal de les Arts! aquesta vegada amb una mostra individual, podrem felicitar-ho per el seu 2on premi a Firart aquest 2011

Thaïs Miguel Turon

 

Aquest Cap de setmana TYMBASOUND!!! Batukada a la Lilaaa ;) dissabte 24 de 20:00 a 21:00 i despres sopa-tapes a la fresca ;

 

Lila, Casal de les Arts

Exposicions, Xerrades, conferències , tardes de música i dansa al Bar cafetería. Amanides creatives, plats i torrades amb encant. Obertura del Centre cultural al Setembre, Tallers de: Ioga Iyengar, Nutrició i Cuina Natural, Pintura, Gravat, Teatre i Música entre d'altres. Promoció des de l'espai de joves Artistes de la comarca...

22 de Setembre, dijous,

                     SONIA  LINARES    veu                        i

                     DAVID  CHUECA   guitarra

I el nom artístic,    J a  z z u l

Ens oferiran . . .Nu-Jazz ,  Chill-Out  , Cançó  d’autor  , R&B acústic 

Horari d’actuació:    20.00h. a  21.30h.

Adreça:  c/ Jacint Verdaguer, 20    T/   93.895.29.14

pic-jazz@amplificador.net