Llegint el Manifest entre tots i totes
El grup ÀGORA ens mostrem satisfetes per la bona participació obtinguda.



Unes cinquanta persones avui a la plaça Balmes de Cubelles en un acta convocat per ÀGORA disposades a participar i lectura del manifest en motiu del Dia Internacional de la No Violència contra les Dones . El 25 de novembre és un dia per a recordar totes les dones que han estat assassinades ,pro en motiu de la convocatòria de les eleccions diumenge 25 ,el grup ha considerat per unanimitat fer-ho dijous 22 de novembre.
Dones
lliures en països lliures
Xarxa
de Dones Feministes contra les violència
Un any
més, el 25 de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de la No
Violència contra les Dones i les Nenes. Aquesta data va quedar fixada l’any
1981, quan la Primera Trobada de les Feministes Llatinoamericanes i del Carib
la van proposar en memòria de les germanes Mirabal, lluitadores per la
llibertat i assassinades per la dictadura de Trujillo a la República
Dominicana. S’ha anat consolidant com a una data central dels diferents
feminismes i moviments de dones del nostre país, al voltant de la qual
s’organitzen nombrosos actes i iniciatives feministes.
És per això que no entenem que es convoquin
eleccions en un dia tan assenyalat. I ho entenem encara menys si pensem en
l’abast de la violència masclista, fenomen que travessa tota la nostra societat
i que, per tant, és un assumpte de caràcter estructural que ha d’implicar tota
la ciutadania i els poders públics. És una manca de responsabilitat enviar
missatges que minimitzen o redueixen la violència masclista a l’àmbit domèstic,
relegant de nou aquesta problemàtica a l'àmbit privat.
El 25 de novembre és un dia per a recordar totes
les dones que han estat assassinades en aquests degoteig constant any rere any,
i totes les dones que actualment estan patint violència. És un dia de denúncia
i de sensibilització, és un dia de lluita per la nostra llibertat i el nostre
dret a viure sense violències. També és un dia d’esperança i de solidaritats
entre totes les dones del món que dia rere dia patim violències que limiten la
nostra llibertat i el nostre dret a la felicitat, violències que poden venir
del nostre entorn familiar, de persones desconegudes o de les pròpies
institucions.
I és per tot això que considerem que tenim raons
suficients per a mantenir la crida a la manifestació el 25 de novembre, a la
qual convidem totes les dones i tota la societat, a les 18h a Canaletes per
anar plegades a la Plaça Sant Jaume.
Volem denunciar que, des de la nostra
experiència, cada cop es fa més palès que les dones en situació de violència
masclista són pitjor ateses, que hi ha una disminució alarmant de recursos
públics i els que aconsegueixen mantenir-se estan saturats, que la Llei dels
drets de les dones contra la violència masclista corre el perill de quedar
reduïda a una mera carcassa de propaganda, ja sigui per buidar-la dels recursos
necessaris o per buidar-la dels continguts feministes aportats per molts grups
de dones.
Actualment ens trobem amb la reacció de la dreta
conservadora i amb la crisi: reacció de la dreta política i social, dels grups
vinculats a la jerarquia catòlica contra els avenços de les dones i contra els
postulats feministes en el dret a decidir i d’altres. En el tema de les
violències masclistes, la reacció elabora un discurs que presenta les dones com
a excessivament protegides i no sempre creïbles i els homes com a indefensos i
aquest discurs es va filtrant en el teixit social i entre els professionals:
qüestions com la demanda de custòdia compartida, les contradenúncies dels
agressors quan veuen que seran denunciats, o algunes de les sentències
clarament desfavorables a les dones són exemples d’aquesta influència. Les
dones denuncien menys perquè quan entren en la roda judicial són elles les
monitoritzades i les avaluades, sembla que per una bona part del nostre sistema
judicial sigui més important que una dona pugui haver fet una denúncia falsa
que el que un home sigui un maltractador. Així mateix, els abusos als fills i
filles d'aquestes dones sovint no són tinguts en compte, com si fos més
important el manteniment de l'estructura de la família patriarcal que la
protecció de les persones més vulnerables a patir violència.
La crisi és feta servir com a excusa per a
desmantellar allò públic, els drets socials, els drets econòmics i la
democràcia, per a desmuntar les nostres vides. Sabem que els efectes que
provoca aquest ferotge atac a la sostenibilitat d’una vida digna per a la gran
majoria de les persones es resolen a les llars, és a dir, recauen sobre les
dones que suporten una enorme càrrega de treball de cura. No estem en
condicions de quantificar els efectes que causen el fet de no arribar a final
de mes, la por a perdre la casa, un desnonament o haver de viure en una
habitació tota una família, en termes d’augment de la violència contra les
dones i les nenes i nens. El que sí sabem és que fa molt més difícil la vida de
moltíssimes dones i que amb la justificació de la crisi s’estan retallant
recursos previstos per la llei, recursos en atenció, recursos jurídics,
recursos socials, desfent el que amb les nostres mobilitzacions havíem
aconseguit.
Ni l’onada de conservadorisme, amb el seu
discurs familista que ens vol tancades a casa, que desacredita les dones i
reforça els maltractadors, ni les polítiques d’austeritat que redueixen a
cendra els drets i la possibilitat de viure amb dignitat ens poden fer callar.
Ens seguim organitzant i seguim lluitant per a defensar allò que som dones
lliures en països lliures
25 novembre 2012