M Trives/Talaia

Tinc 64 anys .He viscut molts Nadals i no tots bons. Sota una indiferència cap a questes festes a dia d'avui amaga la nostàlgia dels records estimats .Els meus pares,els meus tiets i tietes,els meus cosins ens aplegaven al menjador no suficient gran de casa .Pro hi cabíem tots,l´un al costat del altre ben apretadets . Les cadires faltaven ! per tots es clar !no en teniem suficients.. No era complicat. Ho facilitava el conviure en una finca on tots érem família . Cadascú al seu pis es clar! El pollastre i el caldo de Nadal no hi faltava i els torrons tampoc.A la meva mare li agradava el Turró d´Alacant i el meu pare so-licit li tallava el tros amb aquell ganivet gran i un copet amb precisió ,feia esclatar el turró de cop. Després com mestre de cerimònia anava repartint pels plats a cadascú .Cantavem Nada-las i un trosset d´un poema era interpretat pels petis que n'érem uns quants i el grans s'apuntaven també. Amb el temps els records bons no s´esvaiexen,perduren.