Foto/ Arxiu Antoni Pineda/ Bugaderes/ Dones rentant la roba als antics safareigs de Cubelles.
L´entitat de Dones La Fita de Cubelles ha impulsat la campanya recuperem els antics safareigs de Cubelles i liderat aquesta proposta. L´ajuntament de Cubelles inclou en els pressupostos 2012 l´arrengament mitjançant una subvenció del FEDER .Esperem no tardi molt! . Associació Dones La Fita
L´entitat de Dones La Fita de Cubelles ha impulsat la campanya recuperem els antics safareigs de Cubelles i liderat aquesta proposta. L´ajuntament de Cubelles inclou en els pressupostos 2012 l´arrengament mitjançant una subvenció del FEDER .Esperem no tardi molt! . Associació Dones La Fita
Article recomenat avui ...llegiu-ne més a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/619104.html
Antoni Dalmau Ribalta, escriu en diari Avui una excel·lent crònica relacionada amb una exposició d ´Antonio Rico al musero del Prado de Madrid . Encapçala l´article com a ¨Dones que fan bugada¨ i afegueix
Dones intrèpides d'un altre temps, captades
per l'ull màgic de tants i tants artistes que ens han deixat el fidel retrat
d'un passat sense nostàlgia
Extret del citat article
Una
exposició que s'acaba de cloure al Museu del Prado ha tingut la virtualitat de
fer-nos descobrir a molts l'obra d'un pintor paisatgista madrileny que no
coneixíem: Martín Rico (1833-1908). Prou reconegut en el seu temps –sobretot als
Estats Units–, va ser amic de Marià Fortuny i va estudiar i va pintar en
múltiples indrets, però al final de la seva vida va acabar recalant a Venècia,
ciutat que el tenia fascinat des de sempre i on va morir. Entre les diverses
obres que s'han exposat d'aquest pioner de la pintura realista, de seguida ens
ha saltat als ulls la presència a l'exposició d'un oli sobre llenç de
1864-1865, molt ambiciós, en el qual es veuen una quinzena de dones que renten
roba a la Varenne, prop de la ciutat de París. L'obra respira placidesa i
harmonia, a penes animada pel moviment d'uns núvols, pel brancatge dels arbres
i pel feinejar de les bugaderes, que treballen d'esquena, arran mateix del riu.
Dos quadres més, pintats el 1872 amb uns lleugers tocs impressionistes en el
moviment de les aigües, ens mostren també unes dones que renten vora el riu, en
aquest cas a Cloyes-sur-le-Loir, a la Turena.
i segueix ...
En
aquest reflex tan evident de la vida quotidiana no hi podien mancar, com és
natural i encara que d'una manera subsidiària, les dones que treballen. Hi
apareixen sovint, tal com també era previsible, feinejant en tasques que, d'una
manera més o menys explícita, s'associen al món domèstic i familiar que en
aquella època es considerava propi i exclusiu de l'anomenat sexe dèbil: cosir,
filar, fer pasturar el ramat, planxar, pentinar, fer puntes de coixí, etc. I hi
ha una feina tanmateix singular i atribuïda tot sovint a les dones que és la
d'espigolar als camps de blat després de la sega, amb pintures magnífiques dels
francesos Jules Breton, Julien Dupré o Jean-François Millet, però d'aquest
aspecte ja ens en vam ocupar fa temps en un article en aquestes mateixes
pàgines. Ara ens crida l'atenció la feina de fer la bugada, universalment
adjudicada a les dones de condició modesta.
En
efecte: les bugaderes, acompanyades més d'un cop per algun dels seus plançons,
apareixen moltes vegades en la pintura realista d'aquest temps. Les veiem, ja
ho hem dit, a peu de riu i ajupides amb les mans a dintre l'aigua, però també
traginant els grans cistells o el cossi curull de la roba, o en els safarejos
públics. Diuen que el primer artista que va encetar aquest tema hauria estat
Francisco de Goya, en un cèlebre tapís de lavanderas en què es veu una bugadera que vol
espantar-ne una altra d'adormida acostant-li a la cara un xai que li lleparà la
galta i la despertarà. El tema seria reprès més tard, almenys un parell de
vegades, per Jean-François Millet amb les seves lavandières. Tanmateix, la
pintura francesa –inclosa la mirada impressionista d'Edgar Degas en un quadre
petit i enigmàtic o la de Camille Pissarro amb una dona que es remulla els peus
a la riera– s'adheriria en aquesta temàtica amb autèntic entusiasme, a través
d'altres pintors realistes com ara Jean-Eugène Buland, William Bouguereau o
Honoré Daumier, passant pel francosuís Théophile Steinlen i fins als
postimpressionistes com ara Paul Sérusier, que ens ha deixat almenys un parell
de quadres de colors vivíssims que mostren les dones carregades amb els sacs a
l'espatlla i de retorn cap a casa. Un americà trasplantat a París, Daniel R.
Knight, s'especialitzaria precisament en quadres relatius a bugaderes. I més
enllà de França, les dones que renten apareixen ja en l'obra de pintors de tot
arreu, des del rus Abram Arkhipov fins al brasiler Eliseu Visconti o el
colombià Andrés de Santamaría. També el nostre Joaquim Sunyer abordarà el tema,
per bé que en un context ben poc corrent, amb una blanchisseuse parisenca que tragina feixugament el
seu sac, amb el cos projectat cap endavant, en un adust paisatge urbà amb fum
de xemeneies...
Així,
doncs, dones i més dones de braços ferrenys i vestimenta arromangada, avesades
a picar amb la pala, a fregar amb els raspalls d'espart i a carregar abans i
després el farcell, sotmeses a la seva condició d'escarràs domèstic, entregades
a un marc de socialització que els permet, com un tot inseparable, fer bugada i
fer conversa. Dones intrèpides d'un altre temps, captades per l'ull màgic de
tants i tants artistes que ens han deixat el fidel retrat d'un passat sense
nostàlgia.
Font : http://www.elpuntavui.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario