El calendari
del president
DAVID MIRÓ
BARCELONA |
La gran carta amb què compta Artur Mas, i
alhora la gran incògnita, és la gestió del calendari per aconseguir la
independència. És ell qui té ara totes les claus per accelerar o frenar en
funció de la conjuntura. Però al calendari ja hi ha algunes dates determinants
per a la velocitat del procés.
20 de setembre: La reunió Mas-Rajoy
La primera cita és dijous a la Moncloa. Mas
proposarà a Mariano Rajoy obrir formalment les negociacions del pacte fiscal
similar al concert basc. La manifestació de la Diada i la reacció de Mas han
reduït molt el marge de negociació. Fonts del Govern asseguren que el mínim que
acceptaran per continuar el procés del pacte fiscal és una comissió d'estudi,
però, en tot cas, no ho allargaran més enllà de Nadal. Aquest era l'escenari
més plausible abans de la Diada. Però que Rajoy accepti iniciar una negociació
bilateral sobre el concert seria interpretat com un gest de feblesa davant el
desafiament independentista i provocaria una revolta entre els seus barons . Un cop de porta forçaria Mas a
enterrar la legislatura i entrar en el "terreny desconegut" de les
eleccions plebiscitàries.
25 de setembre: El debat de política general
Es preveu transcendental. Els partits hauran
de fixar posició després que Mas hagi explicitat el compromís amb l'objectiu de
l'estat propi. La primera conseqüència, veure l'últim capítol del divorci de PP
i CiU. És previsible que l'altre aspirant a soci de CiU, ERC, no es mogui del
guió i condicioni un pacte estable a un referèndum. La incògnita és el PSC,
després de renovar el grup parlamentari. L'eix nacional ocupa pràcticament tota
l'escena política.
Octubre: Negociació pressupostària
La tardor també ha de servir al president
per explorar la possibilitat d'aprovar uns nous pressupostos. A Palau treballen
amb la hipòtesi d'una pròrroga dels comptes i l'avançament electoral, perquè
ERC no s'ho pren amb gaires ganes. Però no descarten que el PSC vulgui
recuperar protagonisme i s'obri a facilitar-ne l'aprovació. Seria la manera
dels socialistes de curtcircuitar un avançament electoral que els agafaria amb
el peu canviat, amb unes primàries obertes i sense candidat consolidat.
Tardor 12 - primavera 13: Eleccions
plebiscitàries
El full de ruta del Govern no inclou, en el
calendari immediat, una consulta. "El referèndum seran les
eleccions", diuen a Palau. Tant poden ser abans de final d'any com al
llarg del 2013 i seran la pedra de toc del procés: han de ser percebudes per la
ciutadania i, sobretot, per la comunitat internacional, com una consulta legal
sobre la independència. En el context actual és evident que els programes
electorals de tots els partits hauran d'incloure una fórmula concreta de
relació amb Espanya (o no relació) i no es descarta un programa que consti d'un
sol punt, per donar la màxima transcendència al sufragi.
I el 2013? Proclamació: Proclamació del
Parlament
En el cas que hi hagués una majoria de
votants que optessin per l'estat propi, el protagonisme l'agafaria el Parlament,
que hauria de mandatar el president que sortís elegit perquè iniciés el procés
de separació. Això no seria ben bé una declaració d'independència unilateral.
L'objectiu és moure's, fins on sigui possible, dins de l'ordenament jurídic
vigent. Aquí tornarem a estar en un moment com l'actual. En funció de la
resposta d'Espanya el president haurà de decidir els passos. Però a Palau tenen
clar que tot va molt més ràpid del que ningú podria haver previst mai.
Font : http://www.ara.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario