Nada

Son molt complexes les vides marines,

e tinc d´escull el cervell;

¡creure-m´ho!, e fer aquari més animes,

dic fabriques, se sap d´ells,

tu els vens sentiments, més estimes,

vas fent medi nou o vell,

abandones la guerra de joves esmes,

e amb mesura un troba altre.

Previst d´ aire sorollós del aparell

el peix es petoneja.

Un peix té sang particular...

I viuen a diari criant cries en solitud,

cas de bancs encara quan nedar.

Son intel·ligència a ser diferent clar

a venir particulars en ser més tossut.

A ser espècie i en el possible amblar

per els mars on han nascut,

hi ha com puja un cavallet de mar,

vegada parell fa sexe mut.

E hi ha qui baixa, com l´anguila,

fondària aparegut e reaparegut.

¿N´hi ha que fan coves i neix abatut

sent seva aquesta tasca?

 D´Altres vigilen corall, on n´ es temut

batallador fins percep.

 No en sé pas cap d´algú: “skuba” submarí,

fent-se un fabricant de mars;

sé d´ avís a no endinsar-se e ferí

en aigües abundants de dards

 “m´estalviaré contaminat amb verí”,

la gola pròpia de marí allà fent tard.